Resultats i participació de les primàries per la ruptura

primaries

En el procés de primàries per decidir les 10 persones que encapçalaran la llista del 27S de la CUP-Crida Constituent han participat 2.626 persones de les 3.961 que hi eren inscrites. Al nostre municipi van inscriure’s 73 persones (11 presencialment i 62 telemàticament), d´aquests van exercir el seu dret a vot 59 d´elles, 16 de forma presencial al Casal Independentista el Noi Baliarda (Sant Andreu del Palomar) al Casal Popular 3 Voltes Rebel (9 Barris) i a Can Capablanca (Sabadell), telemàticament ho van fer 43.
Els resultats ha donat la llista inicial de Barcelona formada per aquestes 10 persones:

1.ANTONIO BAÑOS BONCOMPAIN
Nascut el 1967. Llicenciat en periodisme per la UAB porta en exercici 22 anys. Ha treballat en premsa ràdio i televisió a més d’haver estat guionista, càmera, músic i una munió de feines diverses.
En premsa ha estat subdirector de la revista Ajoblanco i a escrit durant 15 anys en El Periódico en les seccions de llibres, cultura i política. Columnista del diari Público fins al 2012. Ha escrit crítica literària a la revista Qué Leer i ha treballat en les seccions d’esports, televisió, dominicals, política i societat de diversos mitjans. Ara col·labora a El Diario, Singular Digital, BTV i Rac1. I apareix com a tertulià als programes Els matins, Divendres i 23/24. En ràdio ha estat a la Cadena Ser, Com Ràdio, RNE, Onda Cero, Catalunya Ràdio, etc. I a televisió a TV3, Canal 33, Cuatro, La Sexta i BTV, entre d’altres. Ha exercit de periodista econòmic des de 2001 a Canal 33, Radio Nacional, Julia en la Onda, La Sexta Noche, Más vale tarde, Mañanas de Cuatro i ha publicat dos llibres sobre economia: La economia no existe (2008) i Posteconomia (2012). També ha publicat La Rebel·lió Catalana (2013) a més d’escriure en altres llibres col·lectius. Ha editat dos discos.
Membre de les assemblees i del moviment antiglobalització des del 2001, va participar en les accions de Praga, Barcelona, Gènova, Florència, Evian i Sevilla, entre d’altres. Va participar al col·lectiu Comunicacció de comunicació social amb l’Ada Colau i l’Enric Duran i a l’Infoespai de Barcelona.
Va participar com a escut humà a Palestina (Gaza, Yanoun,…) i va ser membre de l’expedició d’escuts humans a l’Iraq el 2003. Passavolant de tota mena d’actes i assemblees, participa ara de les cooperatives de periodistes de La Marea (on és columnista) i Catalunya Plural. Mai no ha estat enquadrat orgànicament en cap organització política.

2. ANNA GABRIEL SABATE
Nascuda a Sallent (Bages) el 1975. Començo a implicar-me social i políticament en l’àmbit local, a la Plataforma Antifeixista i l’Agrupament Roques Albes. Més tard, i un cop finalitzada la Diplomatura en Educació Social, treballo a diferents Ajuntaments i entitats com a educadora de carrer i participo de la fundació de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, de l’organització dels primers Correllengua i del col·lectiu Terra i Llibertat.
El 2002 apostem per crear un nucli de CUP a Sallent, amb el qual ens presentem a les eleccions municipals del 2003, essent regidora a Govern del 2003 al 2007. La següent legislatura, la del 2007 al 2011, continuo essent regidora a l’Ajuntament, aquesta vegada a l’oposició, curso la Llicenciatura de Dret i un Màster en Drets Sociolaborals, mentre segueixo implicada a l’àmbit local, al l’entitat El Carrilet, a l’Ateneu Popular Rocaus i treballo en l’atenció a la infància en risc; en Punts de Trobada i a la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil de la Direcció General d’Atenció a la Infància.
A la CUP, he estat membre del Secretariat Nacional, del 2007 al 2009 i des del maig del 2013, estic a la Oficina Tècnica del Grup Parlamentari de la CUP-AE. També sóc professora associada a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, on he fet tots els estudis universitaris i estic col·legiada al Col-legi d’Advocats de Barcelona. Estic afiliada a la CGT i sóc membre d’Endavant-OSAN.

3.JOSEP MANEL BUSQUETA FRANCO
Sant Andreu de Llavaneras, 1973. És pastisser a Bellpuig, economista per la UAB i membre referent del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Escriptor i analista des de la vessant de l’economia crítica i el marxisme, el 2013 va publicar ‘L’Hora dels Voltors’ (El Jonc) sobre la dimensió de l’actual crisi econòmica, social i financera. Recentment ha publicat ‘Fre d’emergència’ amb Pau Lloch, sobre les contradiccions del capitalisme. Actiu en diverses moviments socials des de 1994, ha publicat articles en mitjans com la Directa, Revista Catalunya, Diagonal, Illacrua, ONGC o la Lletra A i participa activament en la divulgació dels estralls de la crisi, dels rigors del capitalisme, de la necessitat de la sobirania econòmica i de nous models econòmics arreu dels Països Catalans. Durant els darrers anys de mandat d’Hugo Chavez va treballar com assessor del govern veneçolà en aquest àmbit. És membre de la CUP de Bellpuig.

4. GABRIELA SERRA FREDIANI
Nascuda a Mataró el 18/12/1951. Militant de les Plataformes Anticapitalistes d’Ensenyament des de 1974, i després de COC (Circulos Obreros Comunistas), organització que es fusionarà amb altres de semblants i s’anomenarà OICE, la qual al final de la transició s’unificarà amb l’MCC (Moviment Comunista de Catalunya) i n’adoptarà el nom.
Des de 1975 milita al front de barris de l’OICE i, per això, s’instal·la a Santa Coloma de Gramenet on participarà en el moviment veïnal i serà presidenta de l’A.V. de Singuerlín. Participarà en les primeres eleccions municipals sense èxit. Ja als 80 s’implicarà en el moviment d’objecció de consciència, l’antiOtan i el d’insubmissió. Fou detinguda i jutjada per una acció antiOtan i hagué de declarar pel segrest temporal pel moviment veïnal de dos autobusos de Santa Coloma. Del 1987 al 1989 viurà a Guatemala com a membre de les Brigades Internacionals de Pau. En tornar mantindrà la seva militància en el moviment antimilitarista i de pau. Col·laborarà amb el moviment okupa i antirrepressiu, i coordinarà Entrepobles, una ONGD de solidaritat internacional; això li permetrà acompanyar diverses lluites d’Amèrica Central i del sud.
Actualment és membre d’Entrepobles, la Fundació per la Pau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la Plataforma Pau i Democràcia a Euskadi. Des de 2011 manté estreta relació amb la CUP, va donar suport a aquesta candidatura al Parlament i va impulsar la Crida Constituent. Després de quinze anys torna a Santa Coloma on forma part de la secció de l’ANC i la Crida Constituent. Està en procés de reintegrar-se als moviments veïnals locals.

5. ALBERT BOTRAN PAHISSA
Molins de Rei, Baix Llobregat, 1984. Vinculat a la CUP i a l’esquerra independentista des del 2002. El 2007 vaig participar del naixement de la CUP a Molins de Rei, i n’he estat regidor aquests darrers anys. També he estat impulsor de l’Ateneu Mulei.
A nivell nacional vaig participar al SN de la CUP entre 2009 i 2013, exercint de portaveu en algunes ocasions. Un període de creixement i de successives cruïlles, sovint tens, que m’ha format com a militant. Actualment combino la militància de base a la CUP amb la militància a Poble Lliure.
He escrit el llibre Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres. I més recentment, i en col·laboració, una Introducció a la història dels Països Catalans. Col·laboro regularment a diari El Punt Avui.
He estudiat Història, i m’apassiona. Treballo a jornada completa a Òmnium Cultural, on he desenvolupat tasques molt diverses, incloent la participació en la recent campanya Ara és l’hora. Visc en parella i tinc un fill.
Vull estar al servei de l’organització en aquesta nova dimensió que és el grup parlamentari perquè m’identifico totalment amb el projecte històric de l’esquerra independentista: Independència, Socialisme, Països Catalans i Feminisme. I penso que hi puc aportar el coneixement de la CUP per dins, les seves virtuts i les mancances que entre tots convé superar.

6. EULÀLIA REGUANT I CURA
Eulàlia Reguant i Cura. Barcelona, 35 anys. Llicenciada en matemàtiques i activista antiglobalització. Actualment treballa a Lafede.cat-Organitzacions per a la Justícia Global. És membre de l’Ateneu Francesc Layret al barri de Sant Antoni de Barcelona. Participa de la candidatura CUP Capgirem Barcelona.
Entre les seves causes internacionalistes s’hi troba el Kurdistan. Col·labora en la difusió de la causa kurda i el suport al seu projecte polític a través del CIEMEN i impulsant Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd, espai de coordinació de les organitzacions dels Països Catalans que donen suport al poble kurd. Ha participat en diferents xarxes d’impuls de les finances ètiques, i en els darrers anys ha contribuït a l’impuls de Fiare-Banca ètica, banca cooperativa.
Ha treballat i participat de diferents organitzacions i moviments socials catalans de denúncia del sistema econòmic i polític capitalista com a generador de les desigualtats existents, i el moviment contra el deute extern, amb Qui deu a qui, i a favor d’una auditoria ciutadana, amb la Plataforma Ciutadana per una Auditoria Ciutadana. Ha participat de diferents Fòrums Socials Mundials, Fòrums Socials Europeus i Fòrum Social Català.

7. JULIÀ DE JÒDAR MUÑOZ
Badalona, desembre 1942. Escriptor. Barcelona.
Activista polític en el moviment estudiantil, l’obrerisme anticapitalista, i l’independentisme d’esquerres des dels anys 60. Autor de pamflets i articles per a col·lectius, moviments, i revistes legals (Monthly Review) o clandestines (Cuadernos Rojos). Participant en el II Congrés de Cultura Catalana (1976) i membre del Comitè Català contra la Constitució Espanyola (1978). No ha militat en cap partit polític; a tot estirar ha animat grups d’afinitat teòrica; amb un d’ells (Equip Contracorrent) va produir el 1977 Fet nacional i lluita de classes; amb un altre (Col·lectiu Comunista Català) va donar una visió anticipada de la Transició: La liquidació del franquisme i la construcció d’un nou Estat; amb un tercer (La Nova Falç) va publicar els fulls d’agitació Lluita Lliure. Coeditor de la revista políticocultural KO. La revista indigna dels Països Catalans (1979-1980). Membre fundador de l’Assemblea d’Unitat Popular, de les tesis polítiques de la qual en va ser relator; membre de la PDD i participant en la fundació de l’Assemblea Nacional Catalana. Així mateix, ha participat activament en les Trobades d’Unitat Popular (TUP) i ha estat impulsor de la Crida Constituent. Present a les llistes de la CUP per les europees del 2004, les municipals de Barcelona del 2011, i les autonòmiques del 2012. Coautor amb David Fernàndez de Cop de Cup

8.MIREIA VEHÍ CANTENYS
30 anys. De Vilafant (Alt Empordà) i resident a Sabadell. Vinculada al moviment okupa entre 2007 i 2010 a Granada, militant al barri del Poble sec fins fa pocs mesos (entre l’assemblea de barri i l’Ateneu la Base amb el 15M i La Rosa Negra pel mig), militant a Tanquem els CIEs i altres moviments pels drets i llibertats a la ciutat de Barcelona, vinculada al moviment feminista i fent experiments amb la Cooperativa Eines i l’economia social a l’Empordà.
He estudiat Sociologia a la UAB i, a la Universidad de Granada, he fet un Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament CEA-UPF i he fet el Màster de Dones, Gènere i Ciutadania de l’IIEDG.  A nivell laboral he estat treballant a múltiples llocs i surfejant la precarietat. Des de fa uns anys m’he especialitzat amb temes de migracions, Drets Humans, gènere i interculturalitat. He estat uns anys al Centre d’Estudis Africans i Interculturals on encara estic a la Junta; i des de fa un any treballo a l’Ajuntament de Barcelona al Programa BCN Interculturalitat.

9.JOAN GARRIGA (NANA)
62 anys. Treballador al Servei d’Ocupació del Col·legi de Metges de Barcelona. Visc a Sant Pere de Ribes (Garraf). Veí de Ribes. Activista cultural, social i polític. Arrenca la militància política el 1970. Participa a l’Assemblea de Catalunya a la comarca del Garraf. Passa pel PTE, el Bloc Català de Treballadors, el BEAN, l’ MDT (abans de l’escissió) i, ara, a les CUP. Des de 1979 participa a UM9, plataforma d’intervenció política municipal i, des del 1972, al GER, ateneu ribetà del qual ha estat president. Regidor a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes (2007-2015). És membre de l’AVV de les Roquetes, de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i està afiliat a la CGT.

10. PILAR CASTILLEJO MEDINA
Vaig néixer fa 46 a Ripollet i sempre hi he viscut; excepte sis mesos que em van marcar tot treballant a l’ajuntament d’Ocotal, a Nicaragua. Tinc tres fill, entre 5 i 14 anys. M’he llicenciat en Ciències Físiques a la UAB i durant un temps hi he treballat en la docència i la investigació. Però la major part de la meva vida professional l’he desenvolupada en el món de la informàtica, tan al sector privat com al públic, on treballo en l’actualitat. Des de què tinc memòria política he militat al COP de Ripollet. Vaig entrar com a regidora les eleccions del 1999 provinent del Grup de Joves 1936, i des de llavors ho he estat en diverses ocasions i per diferents períodes responent als relleus programats per la candidatura. Des de les últimes eleccions municipals sóc la Primera Tinenta d’Alcadia de l’ajuntament de Ripollet.
També he militat a l’Assemblea d’Unitat Popular, a l’àrea d’internacional, fins la seva dissolució.
Des de les últimes eleccions al Parlament, en què el COP vam fer més estretes les nostres relacions amb la CUP, he assistit a les AT del Vallès Occidental, tot treballant per la confluència amb les CAV.
Miro de combinar la militància política amb l’activisme cultural des de diverses entitats vinculades al món del foc i del teatre de Ripollet.

Més informació a http://perlaruptura.cat/

Anuncis

Procés de primàries per a les eleccions del 27S al Parlament de Catalunya de la CUP-Crida Constituent

urna

Context
A les properes eleccions al Parlament de Catalunya del diumenge 27 de setembre, la CUP i les organitzacions participants en el procés “Per la ruptura” es presentaran sota la marca “CUP – Crida Constituent”. Aquesta candidatura, construïda conjuntament entre múltiples agents polítics, neix amb la voluntat d’anar eixamplant la base social i el suport al projecte polític de la Unitat Popular.
A qui es vota?
A la circumscripció de Barcelona es poden votar els deu primers de la llista.
A les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona es poden votar els cinc primers candidats de les respectives llistes provincials. A més, cada persona disposa d’un vot en l’elecció del cap de llista per Barcelona.
Qui pot votar?
1. Militants de les organitzacions que participen al procés “Per la ruptura”.
​2. Qualsevol que hagi assistit en una de les assemblees obertes de “Per la ruptura” i del qual es disposin les seves dades: nom, cognom, DNI i correu electrònic.
3. Qualsevol que s’inscrigui presencialment o electrònicament.
Com inscriure’s i com votar?
Per tal de comprovar la identitat dels votants del grup 3, les possibilitats d’inscripció i votació són:
Opció

Inscripcions:

Presencialment al CasalPopular el Brot (Carretera Vella, 52, Montcada i Reixac) de les 19 a les 21h fins el 20 de juliol.

Electrònica: omplint el formulari al web http://perlaruptura.cat/votar/ fins el 20 de juliol

Votacions presencials al CasalPopular el Brot (Carretera Vella, 52, Montcada i Reixac) el 26 de juliol (horari a determinar)

Com es vota?
En una papereta amb els noms dels candidats i les candidates, s’adjudica a cadascú el número que es vol que ocupi a la llista (1 pel cap de llista i 5 pel cinquè de la llista).
Ponderació de vots i factors de correcció
Pel procés d’escrutini s’adjudicarà un valor a cada opció (5 punts al cap de llista i 1 punt al cinquè), essent cap de llista qui obtingui la puntuació més alta. La llista definitiva serà la resultant d’aplicar la paritat de gènere.
En cas que s’exerceixi el vot per Barcelona, aquest tindrà un valor de 10 punts i es comptarà a l’escrutini d’aquella circumscripció.

Els 10 punts cap a la Candidatura de Ruptura el 27S

per la ruptura

MARC POLÍTIC
1. Ruptura amb el marc jurídic i polític estatal representat per la monarquia borbònica i la
Constitució espanyola de 1978 mitjançant la Declaració Unilateral d’Independència i
impulsant la construcció de les majories socials que permetin fer-la efectiva. Reconeixement
del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.
2. El Parlament sorgit de les eleccions es proclamarà Assemblea Constituent amb l’encàrrec
de redactar la Constitució de la República Catalana. La redacció de la constitució catalana es
farà a partir d’un procés constituent popular, que haurà d’incorporar tant representants
municipals com d’organismes de base. La constitució resultant haurà de ser validada per via
de referèndum.
3. La candidatura treballarà per bastir noves institucions polítiques radicalment
democràtiques i no per la regeneració de les institucions polítiques del règim liberal burgès.
Volem unes institucions basades en l’exercici d’una democràcia real, popular, horitzontal,
participativa, directa, activa i inclusiva, que permeti la intervenció directa de la gent en la
definició i gestió de les polítiques públiques i de tots els afers col·lectius.
4. El trencament amb el regim hereu del franquisme és la nostra contribució a la lluita per
l’alliberament dels altres pobles de l’estat. És a més l’única base possible de relacions
solidàries entre pobles lliures i iguals. Així mateix treballarem per un marc de relacions
internacionals basat en la solidaritat, la pau, la llibertat i la plena sobirania dels pobles i les
treballadores.
5. Ens oposem a la destrucció del nostre teixit productiu, que ens aboca a la dependència i a
la precarització. Rebutgem el TTIP i treballem per un comerç internacional basat en les
necessitats de les poblacions i no en els beneficis de les multinacionals. Treballarem per un
nou marc que superi les estructures de dominació política, econòmica i militar actual com
són la OTAN, la UE i el FMI.
6. Obertura d’un procés de ruptura anticapitalista contra el control financer i especulatiu de
l’activitat econòmica i a favor de l’economia productiva i col·lectiva, treballant per un nou
model de relacions socials i econòmiques que permetin superar les formes d’organització
capitalistes apostant pel no pagament del deute mentre no s’hagin cobert les necessitats
bàsiques de la població i el control públic i democràtic dels sectors estratègics, incloent-hi la
nacionalització i socialització i processos d’apropiació col·lectiva de les fonts d’energia cap a
una societat ecològica.
7. En favor de les classes populars, contra les desigualtats i en defensa dels drets socials i
ecològics, portar a terme un pla de xoc davant l’actual situació d’emergència que inclogui
mesures per aturar els desnonaments i acomiadaments, revertir les retallades i
privatitzacions, activació de l’economia social, cooperativa i ecològica i contra la corrupció i
el frau fiscal. Aquest pla de xoc haurà d’abordar també la suspensió de les lleis sorgides de
l’actual marc jurídic i polític, entre les quals les lleis de reforma laboral i de reforma de les
pensions, que fomenten l’actual precarietat entre les classes populars.
8. Garantirem els plens drets polítics, econòmics, socials i de gènere de les persones
immigrants en peu d’igualtat amb la resta de la població, que constituiran la nova ciutadania
de la República Catalana.
9. Construir una societat no patriarcal, sense desigualtats entre homes i dones, ni tampoc
discriminacions per motius d’opció sexual, identitat o expressió de gènere. Garantir el dret a
l’avortament lliure i gratuït i desenvolupar mesures immediates per aturar les violències
contra les dones, el reconeixement del treball de cures i aplicació en tots els àmbits de
polítiques feministes i d’alliberament lèsbic, gai, bisexual, intersexual i transsexual.
10. La candidatura no s’endeutarà amb cap entitat financera i exercirà una transparència
màxima en relació als seus comptes. Els seus representants actuaran d’acord amb uns
principis ètics que no permetin la utilització de la política com a carrera personal i individual
en benefici propi ni la concentració de càrrecs i se’ls podrà revocar en qualsevol moment.
Tant les persones electes com les alliberades cobraran uns ingressos mensuals no
superiors a dues vegades i mitja el salari mínim, i tindran els càrrecs limitats a una sola
legislatura.

Renúncia als privilegis

senyal vella

El nostre regidor Gonzalo Garcia ha rebutjat el que considerem “privilegis” associats a la representació de l’Ajuntament.
De moment hem renunciat a la plaça de pàrquing a l´Ajuntament i a les entrades als Premis Esportius 2015 (les vam oferir en sorteig obert a totes les persones que van voler participar).
Les renúncies i propostes en aquest sentit van encaminades a aprofundir en la radicalitat democràtica pròpia de la formació anticapitalista i suposen una part important del programa de la CUP.

Sous desproporcionats


A Montcada s´ha constituït un nou govern municipal i nosaltres vam votar a favor de fer fora l´anterior govern, cansats dels seus abusos, pràctiques il·legals i per no fer el millor per Montcada i la gent que hi vivim. Vam votar per millorar però no som conformistes, volem grans millores i no podem ser continuistes.

Donarem temps per organitzar-se al nou govern municipal, per poder realitzar la seva tasca, sabeu que per tot allò que sigui bo pel poble ens trobaran al costat, però no dubtarem en dir les coses pel seu nom, per bé i per mal.

I això volem fer, en el tema de la reestructuració d´àrees i regidories no ens hi fiquem, però amb els sous cal dir-ho ja,encara esteu a temps d´esmenar l´error. Ens volen fer creure que hi ha un canvi substancial, però realment és una millora de maquillatge. Un sou de 50000 euros per l´alcaldessa, tres de 40000 euros per jornada completa i 6 de 30000 euros per un 75% de jornada, son abusius i desproporcionats. Ens preguntem: Aquests sous no superen amb escreix els salaris que cobràveu abans d´ocupar aquests càrrecs?

Fa temps que s´ha demostrat que sous astronòmics no gargaritzen l´honestedat dels representants polítics i per això proposem:

La limitació de sous de l´equip de govern a un màxim de 2,5 vegades el SMI (que són 9.080 € anuals nets), i que equivaldria a un màxim de 22.700 € nets o bé a 1600€ mensuals nets repartits en 14 pagues, la no duplicitat de càrrecs i la no acceptació de regals o privilegis.

Això representaria un estalvi de 123000 euros anuals respecte a la proposta que fa el nou govern (ICV-EUiA, ERC i Círculo) i totes i tots els regidores/rs podrien fer la jornada a completa. Podent millorar així la seva dedicació.

Aquesta adequació de sous a la realitat de la gent, pot ajudar a dignificar la política, entenent-la com un servei a la societat i mai més com una professió d´aprofitats corruptes.

Si aquest gest d´adaptar les retribucions no es porta a terme, donaran la sensació d´haver sortit del foc per caure a les brases…

Compromís de les escales

gonzo investidura

Foto: Laura Grau http://www.laveu.cat

El regidor Gonzalo García en nom de l´Assemblea de la CUP de Montcada i Reixac s´ha adherit al ‘Compromís de les Escales’, en suport als i les treballadores de les empreses subcontractades per Movistar  per reclamar una millora de les seves condicions laborals.

També emplacem a la resta de candidatures del municipi  a sumar-s’hi públicament i signar aquest compromís.

 

Text íntegre del Compromís:

 per l’abolició de l’esclavitud i la precarietat laboral

Els i les candidates sotasignants reconeixem la capacitat d’incidència i la part de responsabilitat -per acció o per omissió- que tenen els governs municipals i el conjunt d’administracions públiques amb la precarietat laboral a les nostres ciutats.

Entre d’altres, els processos de licitació i contractació pública de béns i serveis generen un gran volum d’activitat econòmica i contractes milionaris amb empreses privades. Això no obstant, les condicions laborals i successives subcontractacions a les que estan sotmesos els treballadors i treballadores d’aquestes empreses són esclavitzants, d’extrema precarietat, sovint invisibles i en continua degradació. És el cas de Movistar, les seves filials, contrates i subcontrates com també el de tantes altres.

En aquest sentit:

Els i les candidates sotasignants ens COMPROMETEM a suspendre, revertir i no renovar cap contractació pública de serveis amb Movistar ni qualsevol altre empresa que no garantitzi que TOTS els treballadors i treballadores (directes o subcontractats) que intervenen en la prestació de servei o suministre:

  1. tinguin una jornada màxima de 40 HORES setmanals i 2 DIES de descans
  1. se’ls retribueixi amb un salari digne i es garanteixi el mateix salari per un mateix tipus de feina

Els i les candidates sotasignants emplacem a la resta de candidatures d’arreu de Catalunya i la resta de l’Estat a sumar-se públicament i signar aquest compromís